CORONA VALENCIANARAGONESA; EL REY TROBADOR VALENCIÀ.

Pedro I el gran, fill de Don Jaime I, va nàixer en Valéncia en 1240, dos anys en acabant de que el seu pare conquistara el Regne More de Valéncia. Immediatament, el monarca occità de l’antiga Corona d’Aragó, va fer testament a a favor del seu fill Pedro del Regne de Valéncia, el seu Regne predilecte per excelència, de quants regentava. És llavors quan naix la corona VALENCIANAROGONESA per desig express de Jaime I, que es manifestà en eixe testament de 1241 per al seu fill Pedro el Gran. Pero serà en 1276 quan mor Don Jaime, quan Pedro I de Valéncia, confirma de fet la corona VALENCIANARAGONESA, disponent-se a ampliar-la pel mediterràneu, liquidant els tumults dels moros que es varen iniciar en el regnat del seu pare i ampliant i blindant els furs del Regne de Valéncia, davant l’intent dels nobles aragonesos que volien impondre els seus també en el Regne valencià. Pedro I el gran, com és obvi, era bilingüe, parlava llatí i valencià, la llengua de la seua terra natal, encara que també en romançada llemosina, llengua dels trobadors, la llengua materna del seu pare que en eixe moment tenia molta similitut en la romançada valenciana. És per això que el Rei Valencià Pedro el Gran, va ser un home de lletres i va ser digne precursor i animador dels grans escritors en llengua valenciana que pronte anaven a donar el primer sigle d’or romànic del món en la llengua valenciana, la cual va saber conjugar la seua essència com a llengua en el substrat del romanç conservat en l’antic regne moro, en l’inspiració de la poesía trovadoresca occitana que vingué per una part per la cort que acompanyava a Don Jaime i que va continuar ampliant-se mes avant en sigles posteriors.