Seleccionar página

CARTA A UN ANALFABET.

CARTA A UN ANALFABET, ENTES ESTE SENTIT, DESDE LA FILOSOFÍA. (que vol dir, etimològicament, amor per la veritat-sabudería).

Copie davall l’enllaç d’este senyor articuliste de «Elnacional.cat», que parla de l’orige històric de la nació valenciana, sense cap prova ni argument científic, per a que vostés sàpien a que, i a qui es referix la meua carta, demostrant-li i argumentant-li de forma incontestable, a este senyor que diu tindre tanta cultura, quin és el dialecte de la Llengua valenciana.

https://www.elnacional.cat/ca/cultura/origen-historic-nacio-valenciana_145443_102.html

Estimat amic; quan he Llegit el punt a on parles del «Búnquer de la Imbecilitat», (referint-te als valencians que diferencien, dius, “el català de Valéncia…del català”), ya he parat de llegir, perque m’he donat conte, de que el que estás perdut en un somi profunt. Pero com t’atrevixes a dir que està demostrat per l’historiografia el repoblament català, i la raïl catalana de la llengua valenciana, si l’única senya que pots argumentar, és una novela de ciència ficció d’un tal Fuster que no era ni filòlec, ni historiador, i que no demostrà res, ni aporta cap prova. Pero,…si es que n’hi han tesis doctorals d’ilustres especialistes en el tema, Ubieto, Cabanes, Peñarroja, que com a mínim deuries de respectar, i dic com a minim, i que han demostrat de sobra, la raïl del substrat del romanç valencià i la inexistencia de dita repoblació. I ademés, encara que no existira tal documentació científica, et diré una cosa, encara que no se, si el teu cervell programat pel catalanisme, (i perdó als catalanistes que tenen dret a ser-ho, res contra això), tindrà capacitat per a entendre l’argument que et vaig a donar.

De totes les proves científiques que es poden analisar, entre totes les teorías llingüístiques, n’hi ha una, que és la única indiscutiblement més científica de totes, i que ningú pot rebatre, perque és una prova constatable, tangible i irrefutable, i és que existix una inmensa lliteratura clàssica que va forjar per mig de l’escritura, una llengua, la valenciana, la primera d’entre totes les romanç parlades en eixa época i existents en eixe moment en la Corona d’Aragó y mes encara, en Europa, i els qui la varen crear, li varen donar inequívocament eixe nom, explícitament en les seues obres artístiques. Estos creadors de la llengua valenciana, són els verdaders científics i acadèmics de la Acadèmia de la Llengua Valenciana, ALlV, del sigle XIV-XV, la primera i única acadèmia indiscutíblement, (¿O és que, els vas a discutir tú, a estos GENIS ilustres Llinguïstes d’Or, que la llengua en la que escrivien, no era la llengua valenciana, sino que era un dialecte d’atra, i estaven equivocats, com si foren analfabets ? ¿ COM ?). ¿Qui te mes autoritat qu’ells per a canviar-li el nom qu’ells li donaren a la seua i a la meua Llengua ? NINGÚ. No t’atreviràs a rebatre’ls, perque tots sabem que la llengua koiné de totes les romançades, del mediterraneu dels pireneus cap avall, va ser la Valenciana, i va ser la llengua a imitar per els usuaris de la variant provençal dels comtats catalans, i també per els de tots els parlants de la corona d’Aragó, era la llengua mòdel a seguir, ( tenint en conte que en aquell moment tots estos parlars arromançats estaben mes apropats), i açò, és lo que va fer que la modalitat catalanoccitana, aplegarà a pareixer la mateixa, i fer-se dialecte de la llengua valenciana del sigle d’Or. Si clar, per això pareix la mateixa llengua, pero es la Llengua valenciana eixa llengua única, com no podría ser atra científicament i històricament parlant, ni per nom, ni per normativizació, ni per lliteratura. 

Es MOLT IMPORTANT que lligques lo que vaig ha escriure’t ara, i es per que ho entegues en el mateix fals-argument que tu uses per fer creure que la Llengua valenciana es un dialecte, encara que dubte que el teu cervell em puga comprendre,…pero enterat d’açò, o a lo manco si no ho pots aplegar a comprendre, grava-t’ho en el cervell i voràs com deprens alguna cosa nova,…i si en açò, ya no canvies la teua opinió, no podrém seguir parlant, perque no podrem entendres mes;

El teu fals-argument, es torna argument autentic quan el mires be, en un cervell net, ESCOLTA AÇÒ; digues quin escritor en castellà, de nivell, ni sense nivell, ha escrit ni un llibre, ni un solament, y que diga que escriu en llengua burgalesa, ni en llengua sevillana, ni en llengua buenairesa, o digues un escritor en anglés, que haja escrit ni un sol llibre que diga que escriu eixe llibre, en llengua nortamericana o llengua australiana, ni u, t’ho repetixc, ni u.
No hi ha una història lliterària que use els noms de eixos dialectes o idiomes de ficció que dius, com no hi ha tampoc, una historia lliteraria que use el nom de catalana, o en eixa llengua ficticia catalana, fins al sigle XIX, quan es va decidir pel fascisme catalanazi, canviar el nom de la llengua valenciana per catalana. Solament la llengua valenciana, com la castellana, com l’anglesa, etc…tenen una lliteratura que usa el seu nom, i va consolidar la llengua en eixe nom definitiu, i entre totes elles el primer sigle d’Or és el de la nostra, la valenciana, i no la del dialecte o modalitat catalana,…Cervantes, dia que escribía en castellà, Shaspekeare en anglés i Martorell en llengua valenciana, y eixa es la única ciencia, que no podreu mai suplantar.
.

 

ACÍ DALT

Ací dalt només escolte piular,
i un soroll mut dels motors
de vehículs vorejant la mar,
i veig la boira amagar colors.

Dalt i davall, el gris fa de cel,
dalt perque esta nuvolat,
davall perque està la mel,
de la terreta de lo rat penat

CORONA VALENCIANARAGONESA; EL REY TROBADOR VALENCIÀ.

Pere I el gran, fill de En Jaume I, va nàixer en Valéncia en 1240, dos anys en acabant de que el seu pare conquistara el Regne Moro de Valéncia. Immediatament, el monarca occità de l’antiga Corona d’Aragó, va fer testament a a favor del seu fill Pere, del Regne de Valéncia, el seu Regne predilecte per excelència, de quants regentava. És llavors quan naix la corona VALENCIANARAGONESA per desig express de Jaime I, que es manifestà en eixe testament de 1241 per al seu fill Pere el Gran. Pero serà en 1276 quan mor EN Jaume, quan Pere I de Valéncia, confirma de fet la corona VALENCIANARAGONESA, disponent-se a ampliar-la pel mediterràneu, liquidant els tumults dels moros que es varen iniciar en el regnat del seu pare i ampliant i blindant els furs del Regne de Valéncia, davant l’intent dels nobles aragonesos que volien impondre els seus, també en el Regne valencià. Pere I el gran, com és obvi, era bilingüe, parlava llatí i valencià, la llengua de la seua terra natal, encara que també en romançada llemosina, llengua dels trobadors, la llengua materna del seu pare que en eixe moment tenia molta similitut en la romançada valenciana. És per això que el Rei valencià Pere el Gran, va ser un home de lletres i va ser digne precursor i animador dels grans escritors en llengua valenciana que pronte anaven a donar el primer sigle d’or romànic del món en la llengua valenciana, la cual va saber conjugar la seua essència com a llengua, en el substrat del romanç conservat en l’antic regne moro, en l’inspiració de la poesía trovadoresca occitana que vingué per una part per la cort que acompanyava a Don Jaime i que va continuar ampliant-se mes avant en sigles posteriors.

 

UN SOMI PROFUNT

Huí, traent diners d’una entitat bancària en les instruccions finals per a EIXIR del sistema, m’apareix l’opció, SORTIR. Em recordava també als ordenadors de l’universitat de valència, en l’ultim master que vaig fer, on també està eixa opció en la mateixa paraula, SORTIR. Lo pijor és que l’entitat bancària no és valenciana, i encara té una xicoteta excusa per no saber be la nostra llengua. Pero l’universitat de Valéncia és això mateix, l’universitat de Valéncia.¡ Que vols qu’et diga mes !. No té perdó de Deu.

El problema és quan açò es convertix en una discussió entre valencians perque s’ha convertit en alguna cosa casi llegal, i «campa a sus anchas», per este regne sense que ningú faça res, realment efectiu, perque potser, ¿ no es tan greu..?…es la mateixa llengua.

Vullc dir, que no hem despertat encara del somi profunt que mos ha induït el catalanisme i que mos fa dubtar de alguna cosa tan bàsica. El somi profunt no solament s’ha induït a alguns valencians per a que no reaccionen en molta força i contundència quan mos canvien una paraula de la meua llengua per una atra, i el nom de la meua llengua per un atre…si no que abans dels valencians i des de fa 100 anys sembla que ya es va començar a induir als propis catalans…

Per això quan yo li dic al meu amic, que es català, catalaniste, (cosa normal per a  Catalunya), i que mos coneixem fa 30 anys, que perque no es posa en l’universitat de Barcelona EIXIR, en lloc de sortir, o li diuen a la seua llengua VALENCIÀ, es posa les mans en el cap o be riu irònicament. Puix si és la mateixa llengua, no ho entenc…

… El somi d’ells és encara més profunt que el nostre.

Actitud

No es mi cerebro quién me gobierna.

Sino mi actitud.

Y la fuente de mi actitud, no está en el cerebro.

Paco Forner